Vés al contingut (premeu Retorn)

Control d'episodis d'olor en àrees urbanes

Per l’avaluació dels episodis d’olor cal tenir en compte diferents aspectes : avaluació de la molèstia i determinació dels compostos generadors (potencials impactes sobre la salut) i l'origen del punt d'emissió. Per la identificació dels compostos generadors d’episodis d’olors s’han generat en el LCMA equips i metodologies dissenyades específicament a la captació i anàlisi dels potencials compostos generadors d’olors. L’equip captador dissenyat (patent ES 2 311 396 B1, 2006) permet la captació dinàmica amb diferents característiques associades a assegurar la qualitat de la captació (material inert, mesurador de cabal amb un ampli rang de cal·libració, programador de seqüències i activació remota per radiofreqüència o telefonia mòbil). Les aplicacions realitzades en escenaris reals del sistema captador han estat les següents:

 

    • Captació d’episodis d’olor mitjançant control social (activació i desactivació pel propi afectat o bé per tècnics o policia municipal) situat en punts fixes o bé en vehicles (versió mòbil)
    • Determinació de nivells d’immissió en àrees urbanes. Elaboració de mapes de concentració i d’olor
    • Captació d’episodis d’olor i qualitat de l’aire en ambients interiors (avaluació de deficiències de disseny de sistemes de ventilació, avaluació d’impactes de fonts externes potencialment generadores de casos de sensibilitat química múltiple,....)

 

episodisolor1.jpeg episodisolor2.jpeg

Figura 1. Captador LCMA de doble canal

 

El sistema captador s’ha complementat amb el disseny del sistema adsorbent i anàlisi química  que permet la detecció d’un ampli espectre de compostos mitjançant desorció tèrmica acoblada a cromatografia de gasos amb detector d’espectrometria de masses (DT-GC/MS)

 

L’origen dels episodis es determina mitjançant  dades procedents del control químic i social (formularis d’olor) amb el càlcul de roses d’episodis (trajectòries) i de les retrotrajectòries mitjançant la utilització de modelització numèrica durant els períodes de detecció.

 

A la figura 2 podem observar les trajectòries des els punts de detecció segons les condicions meteorològiques amb la indicació de les potencials fonts emissores (primer nivell de determinació de l’origen).

 

episodisolor3.png episodisolor4.png

Figura 2. Trajectòries generades per punts de detecció

d’episodis

Figura 3. Mapa d’olors realitzat mitjançant control

químic

 

A la figura 3 es mostra un mapa d’olors (u.o./m3) obtingut mitjançant control químic resultant de la comparativa dels nivells de concentració determinats en diferents punts de l’àrea urbana respecte al llindar d’olor de cada compost individual. La generació del mapa permet observar l’origen de l’emissió (planta de fabricació del sector alimentari)

 

A la figura 4 s’observa l’evolució de la retrotrajectòria de la massa d’aire situada en el punt de detecció de l’episodi. La retrotrajectòria determina l’origen en una planta de tractament i dipòsit de residus sòlids urbans.

episodisolor5.jpeg

Figura 4. Retrotrajectòria calculada mitjançant modelització numérica per la

determinació de l’origen d’episodis