Control social

Per l’avaluació de l’impacte d’episodis d’olor cal la identificació dels compostos generadors. En aquest sentit cal disposar d’un procediment de captació tant per episodis de curta com de llarga durada. A les àrees on la periodicitat dels episodis no és elevada i de curta durada, es presenta la dificultat del seu control mitjançant l’actuació posterior d’un tècnic de control a l’avís de detecció. En la majoria dels casos quan s’arriba al punt de detecció l’episodi ja ha finalitzat. Degut a què aquest és un fenomen habitual des del LCMA s’ha dissenyat un procediment fonamentat en el control social (participació del propi afectat en el procés de captació) mitjançant l’activació de l’equip de captador per mitjà d’un control remot. El registre de l’hora d’inici i final de l’episodi finalitza el procés de control. Per l’optimització de despeses de control se segueix el criteri d’activació inicial en períodes de màxima intensitat d’olor. El procés es complementa amb el registre sensorial diari dels episodis detectats mitjançant un formulari (figura 1).

 

Bibliografia

 

    • Roca, F.J.,” Disseny d’un sistema de control d’olors i de la qualitat de l’aire. Caracterització, quantificació i assignació de l’origen de compostos orgànics volàtils (COV) Tesi doctoral-UPC, (2006)
    • Gallego. E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., “Simultaneous evaluation of odor episodes and air quality. Methodology to identify air pollutants and their origin combining chemical analysis (TD-GC/MS), social participation and mathematical simulations techniques“ Air Quality in the 21 st Century, pp. 139-209,  ISBN 978-1-60456-793-9 NovaPublishers, NY, (2008)
    • Gallego, E., Roca, F.J., Perales, J.F., Guardino, X., Berenguer, M.J., “Determining indoor air quality and identifying the origin of odour episodes in indoor environments, Journal Environmental Sciences, 21, pp.333-339 (2009)
    • Gallego, E, Roca, F.J., Perales, Guardino, X.,” Assessment of chemical hazards in sick building syndrome situations. Determination of concentrations and origin of VOCS in indoor air environments by dynamic sampling and TD-GC/MS analysis”, Springer, ISBN 978-3-642-17918-1p. 289-334, (2011)
    • Gallego, E., Roca, F.J., Guardino, X., Rosell, M.G., Gadea, E., “Calidad del aire interior: compuestos orgánicos volátiles, olores y confort”, NTP 972, Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT), NIPO : 272-13-036-3

 

Figura 1. Registre d’episodis d’olor (Roca, 2006)

 

El tractament de les dades procedents dels episodis permet:

 

    • Càlcul de l’Índex de Molèstia per a diferents punts de control. Mapa de molèstia
    • Evolució dels episodis segons les condicions meteorològiques
    • Càlcul de les roses d’episodis (direccions predominants de l’origen de les emissions)
    • Detecció d’origen d’activitats conegudes i desconegudes potencialment generadores d’episodis d’olor (traçat de trajectòries des de diferents punts de control)

 

Figura 2. Mapa d’Índex de molestia (IMO) i rosa d’episodis

 

 

ÍNDEX DE MOLÈSTIA

L’aplicació de la norma VDI 3883 Part 2 permet la determinació de l’Índex de molèstia (IMO) a partir de les dades sensorials extretes dels formularis de registre. Els valors calculats (0-100%) permeten avaluar el grau de molèstia dels afectats i la seva comparació amb criteris de qualitat existents a nivell internacional (Alemanya, Holanda, Australia/Nova Zelanda). La representació gràfica de l’IMO es pot utilitzar posteriorment a l’estudi de l’origen de la font emissora.

 

Figura 3. Evolució de l’Índex de Molèstia (IMO) en dos àrees d’impacte

d’episodis d’olors procedents d’un abocador de RSU

 

 

Figura 4. Evolució del mapa de molestia a l’entorn de diferents fonts segons les condicions

meteorològiques

 

 

ROSES D’EPISODIS. DETERMINACIÓ DE L’ORIGEN

L’estudi de les condicions meteorològiques abans, durant i després de la detecció de l’episodi a partir de les dades de registre de formularis de detecció horària permet, seguint el procediment establert per la norma VDI 3940, assignar les corresponents direccions d’origen dels episodis amb el càlcul de les freqüències origen (roses d’episodis). La representació de les roses d’episodis en cadascun dels punts de control ens permeten determinar en un primer nivell els diferents orígens coincidents en fonts emissores conegudes i l’anàlisi d’altres possibilitats d’existència de fonts desconegudes.

 

Figura 5.Representació de les roses d’episodis (en vermell) en front de les roses del vent

(en blau) de dos àrees d’impacte d’olors

 

Figura 6. Correspondència de la rosa d’episodis amb les àrees

de màxim impacte de les fonts (mapa d’impacte realitzat mitjançant

modelització numèrica)